En el context de la postguerra franquista, de repressió i misèria generalitzada, se'ns presenta una sèrie d’històries que giren al voltant d’un club els membres del qual són només dones. Una espècie de pensió, amb unes normes ben estrictes, on dones fadrines, separades o sense cap relació estable amb un home, organitzen conferències, cursos i fins i tot hi viuen. Així, l'autora ens ofereix les vides de diversos personatges, femenins la majoria, i les seves relacions, frustracions i conflictes interns. La dona forta va marcar no només la trajectòria de l'autora, sinó de tota la narrativa valenciana; els crítics han qualificat aquesta novel·la com la més important publicada al País Valencià durant els anys seixanta.