«Al pare li faltava mig pulmó. L’hi havien tret en un hospital enmig de les muntanyes, perquè li creixien arbrets a dins que arrelaven i no el deixaven respirar. Llavors l’Arnau tenia vuit anys i una bicicleta acabada d’estrenar, i les cames tan curtes que no li arribaven als pedals. I un vespre el sol que es ponia li va cegar els ulls grisos i el manillar li va fer el boig, i era culpa de les pedretes del camí que s’encastaven a les rodes i les feien ballar i l’Arnau va acabar aterrant sobre la grava.»

L’Arnau es retroba amb la seva filla després d’anys sense tenir-hi contacte. Se l’emporta al seu pis del barri de Gràcia i allà hi comencen una vida junts, que al principi és estranya i nova. Mentre espiem com s’acostumen l’un a l’altre, resseguim la infantesa d’aquest pare recent estrenat, que no es desplega a Barcelona sinó al Delta de l’Ebre, un indret on el món gira a una velocitat diferent. Entre marees tranquil·les i cases blanques com ampolles de llet, l’Arnau s’anirà fent gran i descobrirem per què fuig, i de qui.

De la novel·la «Les closques» de Laia Viñas, el jurat vol destacar-ne la maduresa literària i la complexitat narrativa, sorprenents en una escriptora tan jove, l’elaboració estilística i la boníssima construcció dels personatges, així com l’ambició i la qualitat de la llengua.